L'entorn de Manlleu, Vine
a visitar Manlleu amb nosaltres.
Itinerari de Vilamirosa (Distància aproximada: 6,8km)
1.Sant
Julià de Vilamirosa. El Fugurull
El lloc de Vilamirosa és un documentat des de l'any 941 i l'esglèsia com a parròquia amb el nom de Sant Julià a partir de l'any 1040. La nau principal és d'estil romànic i pel cantó nord presenta una nau d'estil gòtic afegida a principis del segle XVII. Entre els segles XVII i XVIII es va transformar el campanar. El conjunt s'ha restaurat recentment.
El lloc de Vilamirosa és un documentat des de l'any 941 i l'esglèsia com a parròquia amb el nom de Sant Julià a partir de l'any 1040. La nau principal és d'estil romànic i pel cantó nord presenta una nau d'estil gòtic afegida a principis del segle XVII. Entre els segles XVII i XVIII es va transformar el campanar. El conjunt s'ha restaurat recentment.
Al
segle XVI ja havia aparegut la masia del Fugurull en substitució
del mas Vilamirosa. Actualment és un gran edifici, de considerable
valor arquitectònic, de planta rectangular, amb una torre mirador
i una galeria porxada molt ben implantada al territori.
2.La
Rierola
Masia de tres crugies, quadra i coberta a quatre vents. És l'exemple més pur a Manlleu, i dels més representatius a Osona, de les masies d'aquest tipus construïdes al segle XIX
Masia de tres crugies, quadra i coberta a quatre vents. És l'exemple més pur a Manlleu, i dels més representatius a Osona, de les masies d'aquest tipus construïdes al segle XIX
3.Palau
L'ermita de Santa Maria de Palau, documentada des de l'any 1016, consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó amb un atri afegit a migdia i una sagristia a tramuntana. Vinculada a la creació de la pabordia de Palau entre els anys 1080 i 1090, no es descarta que existís molt abans, vinculada a la casa senyorial de Palau de domini comtal. Des d'aquest indret es té una bona panoràmica de la plana ausetana.
L'ermita de Santa Maria de Palau, documentada des de l'any 1016, consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó amb un atri afegit a migdia i una sagristia a tramuntana. Vinculada a la creació de la pabordia de Palau entre els anys 1080 i 1090, no es descarta que existís molt abans, vinculada a la casa senyorial de Palau de domini comtal. Des d'aquest indret es té una bona panoràmica de la plana ausetana.
4.L'Arumí
Aquesta masia té un gran interès cultural per la seva vinculació a l'antiga vil·la rural de Palau documentada des del segle X.
Aquesta masia té un gran interès cultural per la seva vinculació a l'antiga vil·la rural de Palau documentada des del segle X.
5.Serrat
de Puig-rodon
És el principal espai forestal del sud del terme, juntament amb el serrat de la Rovira. A l'obaga s'hi fa la roureda de roure martinenc amb boix, el bosc més característic d'Osona. En temps dels primers pobladors, aquest bosc cobria grans extensions avui cultivades o poblades per pins. El solell del turó és un terrer format per roques de les anomenades margues blaves, on creixen els crespinells, la farigola, l'argelaga i altres herbes i mates d'indrets secs i asolellats.
És el principal espai forestal del sud del terme, juntament amb el serrat de la Rovira. A l'obaga s'hi fa la roureda de roure martinenc amb boix, el bosc més característic d'Osona. En temps dels primers pobladors, aquest bosc cobria grans extensions avui cultivades o poblades per pins. El solell del turó és un terrer format per roques de les anomenades margues blaves, on creixen els crespinells, la farigola, l'argelaga i altres herbes i mates d'indrets secs i asolellats.
Masia construïda de nova planta al segle XIX a base de còdols de riu i maons ceràmics. Presenta gran interès arquitectònic per la seva tipologia i pels elements com les porxades i les voltes tabicades. El lloc de Puig-rodon és documentat des de l'any 943.
Des de la Caseta de Puig-rodon fins a la font de la Teula es pot admirar la vegetació de ribera, formada per franges estretes de dues menes de canyes (la boga i el canyís) i diversos arbres i arbustos (verns, salzes, freixes, oms, avellaners, etc.). També hi ha pollancres plantats. En els marges dels conreus hi creixen denses bardisses d'arç blanc i aranyoner. Amb una mica de sort poden observar-se gavines, bernats pescaires, martinets, ànecs, cuetes, pinsans, mallerengues i molts altres ocells.
Obaga de fort pendent sobre el riu Ter amb roures i aurons.