|
| Façana i campanar de
l'església el 1940 |
|  |
Els primers anys del nostre segle van quedar condicionats per la crisi tèxtil provocada per la pèrdua dels darrers mercats colonials (1898). Els conflictes socials foren greus i la població ho patí amb grans penúries, però la Primera Guerra Mundial revitalitzà la indústria catalana, i la manlleuenca. Hi hagueren dos eixos: l'electrificació, que permeté no dependre de l'aigua del riu, i que el sector tèxtil continuava essent el capdavanter, tot i que aparegueren nous sectors com el metal·lúrgic, l'alimentari i el de la maquinària. Cal destacar en aquest sentit les empreses de Conductors Elèctrics Roqué (1923), la Casa Garcia (1875), La Piara (1923) , Serra SA (1908).
Les associacions del proletariat anaren apareixent i consolidant-se al llarg del segle per tal de defensar i millorar la seva situació social. El 1914 s'uniren diverses cooperatives manlleuenques i formaren la Mútua de Pa i Queviures. Igualment s'intentà donar una formació als nous joves (fills dels treballadors) i es creà el Patronat de Cultura (1929) de mans de Josep Sanglas i Alsina, fabricant de la vila.
Una de les principals millores en la sanitat fou la creació del bell hospital modernista de Sant Jaume (1913), que representà una millora en els serveis populars.
Els canvis polítics començaren a arribar amb la proclamació de la República Catalana dins la Confederació de Repúbliques Ibèriques el 12 d'abril de 1931. La creació de l'Estat Català durant els fets d'octubre de 1934, tan sols provocaren certs aldarulls a la població sense brollar la sang. En esclatar la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936 començava una època de penúries. El fort anticlericalisme va comportar l'expulsió del clergat i la destrucció del temple barroc, a excepció del campanar i la part de la façana. La fi de la guerra arribà amb l'ocupació de Manlleu i Vic el dia 1 de febrer de 1938, moment en el qual s'iniciaren les represàlies dels dirigents i combatents republicans de mans de les tropes marroquines.
Les penúries de la postguerra quedaren agreujades per l'aiguat de l'octubre de 1940, que complicà més la represa industrial. Com a conseqüència de l'aiguat es creà el barri de Gràcia, que suplia d'aquesta manera la quantitat de destrosses d'habitatges. Però per prevenir les vingudes del riu, s'iniciaren l'any 1968 les esperades obres d'un mur de contenció. Les obres es dugueren a terme en tres fases i no finalitzaren fins al 1985.
Amb la liberalització econòmica, l'any 1959, Manlleu experimentà un creixement en tots els sentits. Una gran onada d'immigrants féu créixer Manlleu entre 1960 i 1975 de 9.410 habitants a 15.054. Es produí una especulació del terreny i una contínua construcció, i així es creà el barri de l'Erm, que presenta els típics edificis que simbolitzen el creixement industrial del moment. A partir d'aquest moment s'han construït diversos edificis públics per solventar les necessitats de la població, vinculats a l'educació, a la cultura i la sanitat. Dues escoles públiques, el Puig-agut (1972) i el Pompeu Fabra (1982); l’escola de Casals Gràcia (1973), l'Institut de Batxillerat Antoni Pous i Argila (1986); el Mercat Municipal (1983); el Centre d'Atenció Primària (1992); El Museu Municipal (1983), del qual s'està projectant una nova seu a can Sanglas dedicada a la industrialització. Igualment es creà infraestructura esportiva, amb un pavelló, unes piscines públiques i pistes de tennis.
El projecte per ubicar les indústries en un terreny comú féu aparèixer el polígon industrial de la Coromina i, anys més tard, el nou polígon del Verdaguer.
Com a fets històrics, cal destacar les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977. Aquest moment representà per a molts manlleuencs la desfeta final del franquisme amb l'elecció de Joan Usart com a alcalde. Usart ocupà aquest càrrec fins a l'any 1995, moment en què sortí elegit Ramon Sitjà, al capdavant de la coalició dels partits PSC, ERC i IC. Per primera vegada, des de les eleccions democràtiques del 1979, un equip d'esquerres governà Manlleu.
Les eleccions municipals del 13 de juny de 1999 configuraren un nou panorama municipal que va donar l’alcaldia, amb majoria absoluta, a CiU, i situà Joaquim Vivas, d’Unió Democràtica de Catalunya, com a nou alcalde.
El Manlleu que posseïm actualment és el resultat dels canvis provocats per la revolució industrial que el convertiren en un poble en alça. Els grans reptes que Manlleu té plantejats de cara al 2000 són: el riu Ter, com a element geograficocultural i de suport d'activitats; el creixement de la població, tot analitzant les alternatives futures; l'ordenació del sòl no urbanitzable, rehabilitant amb nous usos l'equilibri tradicional entre les masies i el seu territori; l'ordenació i la millora de la ciutat, desenvolupant el centre històric, i la millora de la xarxa viària i les comunicacions. Aquests objectius s'hauran d'assolir amb una visió territorial oberta potenciant la pròpia identitat i aplicant models de sostenibilitat.
|
| Projecte futur de Manlleu |
|
|
