Les primeres evidències de poblament a l'àrea de Manlleu es remunten al neolític mitjà i recent (4300-2500 aC) per l'existència de restes arqueològiques d'aquest moment a la vora de l’ermita de Sant Jaume i al turó Puig Guardial. Els següents indicis que l'home ocupà aquest territori es localitzaren a prop de l'Institut de Batxillerat i daten de l'època calcolítica (2000-1800 aC). En aquest cas, les excavacions posaren al descobert un assentament a l'aire lliure dedicat a l'agricultura i a la ramaderia.


Del 1200-650 aC, període del bronze final, tenim materials arqueològics documentats a la zona del Fugurull, cosa que ens fa pensar en l'existència de poblament en aquest lloc. Aquest poblament representà el substrat cultural de les tribus iberes que sorgiren més tard. A Osona i, per tant, també a Manlleu, s'hi establí la tribu dels ausetans.


Amb l'entrada dels romans, cap al segle II aC, aquesta societat ibèrica ausetana sofrí un procés de romanització i, per tant, de transformació. Aquest fet queda reflectit a l'àrea de Manlleu al jaciment de can Caseta (un assentament rural que durà fins al segle I dC, ben situat al meandre del riu, a la zona de Vista Alegre) i al Puig Guardial.

De l'època romana, però, només tenim documentades algunes troballes localitzades de forma aïllada (al mas Madiroles, al Fugurull, a Vila-setrú,...).