|
| Primer escut conegut de Manlleu |
|  |
Després de les crisis demogràfiques i econòmiques de la baixa edat mitjana, Manlleu experimentà una lenta i progressiva recuperació demogràfica durant el segle XVI. Un dels factors que propicià aquest creixement fou la manufactura de la llana.
Durant el primer quart del segle XVI es produí l'últim eixamplament de l'antic nucli emmurallat: s'incorporà a l'antic recinte medieval l'espai que ara ocupa la plaça de Dalt Vila. Malgrat això, també fou en aquests moments quan la població començà a establir-se fora del nucli emmurallat. Les primeres cases fora de muralles es construïren seguint la traça dels antics camins que sortien del nucli com és el cas del carrer Torelló (antic carrer de Fora).
El primer escut conegut de Manlleu data de l'any 1582 i es conserva actualment a la cantonada d'una casa del principi del carrer Torelló, a la sortida del nucli emmurallat. Durant el segle XVII, Manlleu continuà creixent fora de muralles i començaren a formar-se el carrer del Call del Ter (actual carrer Enric Delaris), el carrer del Pont, el carrer de Sant Pere, el carrer de Sant Martí (actual carrer Verdaguer) i el carrer de la Cavalleria.
Després d’una etapa de decadència del monestir, l'any 1571 es va refer el claustre, a l'estil goticorenaixentista, del qual es conserven algunes arcades a la zona que avui comunica l'església amb la rectoria. Uns anys més tard (1592), el priorat de Manlleu passà a dependre del convent dels dominics de Tremp, unió que va perdurar fins a mitjan segle XIX.
Masia de Bellfort Durant els segles XVI i XVII, Manlleu, igual que la resta de Catalunya, es veié implicada en el fenomen del bandolerisme i la guerra. Foren importants els conflictes entre el bàndol dels nyerros i el dels cadells. Els Bellfort de Manlleu hi participaren activament al costat dels cadells. Testimoni d'aquestes lluites de principis de segle XVII és la torra de defensa que encara avui es conserva en aquesta masia.
La torra de defensa és una construcció més alta que ampla que sobresortia d’una edificació i servia per controlar i protegir la zona. Normalment des d’aquí es podia observar mirant de lluny per donar avís del que s’hi descobria.
En la Guerra dels Segadors (1640), tingué un paper destacat la figura del manlleuenc Fra Bernadí, nom que al segle XIX es donà a la plaça principal de la població.Acabada la guerra, els enfrontaments i la inestabilitat continuaren i desembocaren en un nou conflicte bèl·lic: la guerra de Successió, enfrontament entre els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria -anomenats vigatans- i el de Felip d'Anjou. L'any 1702, a principis d'aquesta guerra, a Manlleu s'esdevingué el conflicte dels molins, causa de l'adhesió dels manlleuencs a Felip V.
Aquest conflicte, que en principi era econòmic, esdevingué un conflicte polític entre vigatans i el comú de Manlleu, al costat de Felip V. Finalitzada la guerra de Successió, l'any 1715, Felip V, pel suport que els manlleuencs li havien donat, concedí a la vila de Manlleu el títol de Fidelíssima.
Al llarg de tot el segle XVIII, Manlleu visqué una de les etapes més pròsperes demogràficament i econòmicament. Per aquest motiu s'intensificarà la construcció d'habitatges en els camins on ja s'havia començat a edificar durant el segle anterior. A més, es formà el primer eixample a la zona de Baix Vila. El carrer de sant Domènec, per exemple, tingué el seu origen al segle XVIII (més tard, a principis de segle XX, en aquest carrer s’hi establiren alguns fabricants i propietaris de Manlleu).
L'economia d'aquest segle experimentà transformacions importants ja que la manufactura tèxtil s'expandí a causa dels desplaçament progressiu de la llana pel cotó i la venda d’aquests productes arreu d’Espanya. Aquest fet esdevindrà el procedent que desencadenarà el gran desenvolupament tèxtil del segle XIX.
D'acord amb el creixement i l'expansió de la vila, entre els anys 1770 i 1782, es construí una nova església, molt més gran i d'estil barroc.
|
|
